9 de juny del 2016

L'univers de les fòbies


Fa unes setmanes, a les classes de llatí, ens vam submergir en el fantàstic món de l’etimologia. En una de les activitats proposades pel Jordi hi apareixia el terme transcrit “phóbos”, del grec φόβος i en traducció al català “fòbia”. Després de fer la petita recerca suggerida, ens hem adonat de la riquesa d’aquest mot i del món de les fòbies.
Primerament, cal anar a la mitologia per entendre d’on ve el terme fòbia. Fobos era la personificació del pànic i era fill d’Ares i d’Afrodita. Juntament amb els seu germà bessó Deimos, personificació del terror, i Eni, coneguda com la “destructora de les ciutats”, acompanyaven Ares a totes les batalles.
A més a més, els noms que reben els satèl·lits del planeta Mart, Phobos i Deimos fan també referència els germans de la mitologia grega abans esmentats.


Un aspecte semàntic important és saber distingir entre els termes fòbia i por. Una  fòbia és la por irracional, incontrolable i excessiva davant d’un objecte, persona o situació, a diferència d’una por, que és una emoció que neix de l’instint de conservació i que sentim quan percebem un perill. Tot i que la pròpia persona sàpiga que aquest pànic és il·lògic, en el cas de la fòbia, davant del fenomen se sent impotent per no poder controlar aquesta por irracional.

Aquí us deixem una presentació amb una selecció dels moltíssims tipus de fòbies existents.

Davant de què sentiu por, vosaltres?

Ricard Cosculluela
Ana Martínez
Marta Orquín
Llatí -  4t ESO



9 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Certament, el món de l'etimologia és fantàstic i, al meu parer, hauria de ser molt més visible en l'àmbit de l'educació, perquè l'etimologia educa i educa molt. La línia de recerca que heu enfilat és molt interessant i profitosa per batejar totes aquelles pors incontrolables que, fins i tot impensables a primera vista, poden atenallar una persona. Hi ha algú que pugui pronunciar a la primera la impronunciable paraula de l'última fòbia descrita? Feliciter, Ricarde, Ana et Marta!

Jo, com tothom, tinc les meves pors, algunes confessables i d'altres no tant. Però ara mateix, si alguna cosa em fa por de veritat, és el rumb que ha pres la nau del món que habitem en algunes qüestions. Espero redreçar-la (i que el rumb del món també ho faci. Mals timonells tenim!)

Anònim ha dit...

Felicitats per aquesta presentació i recerca tan ben feta! Ha estat una publicació molt interessant i curiosa de llegir.

Respecte les meves pors, quan era més petita tenia aclufòbia i aracnofòbia,però amb els temps ho vaig superant. D'altra banda, actualment crec que tant jo com molts estudiants tenim una certa testofòbia; sempre hi ha algun examen que ens quedem la ment in albis i comencem a tenir una preocupació important fins el punt de tenir por a suspendre.

Anònim ha dit...

Primer de tot dir que aquesta entrada m'ha semblat molt interessant i felicito als seus autors per aquesta gran entrada.

Jo tinc una terrible por a les aranyes, no puc ni veure cap fotografia, tinc aracnofobia des de petita i és una por que crec que em costarà molt superar.

Deixant apart aquesta petita confesió, Feliciter, Ricard, Marta et Ana!

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt fer aquesta entrada, he après fòbies que ni m'imaginava que existissin, bastant estranyes, però reals. M'ha sobtat en especial la fobofòbia, tenir por a tenir por, és molt poc habitual, ja que ja estàs tenint por.
Jo, personalment, tinc molta por a les aranyes, no sé si tanta com per anomenar-la aracnofobia, però elles i jo no som molt amigues.

Anònim ha dit...

Salve!
Després de llegir aquesta entrada he après moltes noves fòbies que pensava que no existien. Al principi jo crec que si et diuen el nom d'una fòbia, la majoria de cops no sabràs en que consisteix si no t'ho expliquen. En canvi si saps etimologia podràs saber més o menys com és la fòbia i apart t'enriqueix culturalment.
Personalment, crec que tothom té una o més pors. Jo de petita tenia la que molts nens han tingut, la por a la foscor(acluofòbia). Afortunadament ja no la pateixo, però en tinc una que també l'he tingut de petita i encara segueix. Crec que es diu Claustrofòbia, però encara que sigui fòbia als espais tancats jo només en tinc en ascensors. Desconec el nom d'aquesta fòbia específica, però per sort espero que amb el temps no faci falta que el sàpiga.

Anònim ha dit...

Bonam seram! Fer aquesta recerca m'ha encantat i he après moltíssimes fòbies noves i etimologia. La millor part d'escriure una entrada són tots els coneixements que adquirim, sense cap dubte.
Personalment crec que no tinc cap fòbia de les esmentades a la presentació, però d'alguna cosa que tinc por és del que pugui passar en el futur. Una de les coses a les que em refereixo és, per exemple, el món polític actual, com l'elecció de polítics està en les mans dels ciutadans, i cap dels candidats no arriben a convèncer del tot i realment no sabem si el que diuen serà el que faran. Deixant el tema de política, penso que jo de petita patia acluofòbia.
Respecte el teu comentari, Jordi, seria un repte aprendre a pronunciar el nom de la última fòbia, però segur no és imposible!
Vale!

Anònim ha dit...

En primer lloc, felicitar els meus companys per la seva entrada tan aclaridora. Crec que moltes vegades confonem la por que sentim per algun animal , situació… amb una fòbia, i amb l’explicació que han fet queda molt clara la diferència.
Tenint en compte que, tal com apunten els companys, una fòbia és una por irracional, incontrolable i excessiva, jo el que tinc són pors, però no fòbies. Tinc por a les aranyes, com molts dels meus companys, i a les altures.
Per últim, i fent referència al comentari de la Laura, he estat fent una mica de recerca i he de dir que la fòbia als ascensors no és una fòbia en sí mateixa, sinó una combinació de fòbies, que poden ser:

- La claustrofòbia: por als espais tancats
- L’ acrofòbia: por a les atures
- Cleitrofòbia o Cleisiofòbia: por a quedar-se tancat en un lloc

Com que dius que la teva por als espais tancats només és amb els ascensors, deus tenir una de les altres dues.

Anònim ha dit...

Salvete omnes! Moltes gràcies per aquests comentaris tan positius! Veritablement ha estat molt interessant fer la recerca del tipus de fòbies i també la seva etimologia.

Respecta a la pregunta del final de l'entrada, una de les meves principals pors són els insectes, però quan era més petita crec que tenia herpetofòbia, ja que tot i que la serp estigués a la televisió em posava a xisclar i a plorar, era impossible per mi veure aquella imatge! Ara ja no els hi tinc tanta por, però tot i així com més lluny tingui les aranyes, cucs, serps... millor!

Eva Martínes Manso ha dit...

Salve!
No m'he pogut resistir a llegir aquesta entrada ja que sempre he tingut molta curiositat per saber exactament el nom de les meves fòbies.
Veient aquesta gran presentació me'n he adonat que realment tinc tres fòbies, l'Herpetofòbia, ja que quan tenia sis anys vaig tenir una molt mala passada amb una serp i des de llavors que no puc veure-les ni en revistes, ni a la televisió i molt menys entrar al terrari del zoo, em fa molt pànic. La segona fòbia que tinc és l'acluofòbia, des que era una nena petita m'ha fet sempre una por irracional la foscor fins als extrems d'haver de dormir sempre amb una llum encesa, ja que el meu subconscient em fa molt males passades quan tot es fosc, o quan no es veu gairebé res però es poden distingir les ombres... I per últim una que jo crec que és la que tinc menys desenvolupada és l'acrofòbia, és a dir fòbia a les altures, crec que aquesta és la que controlo més, però depen del dia la tinc més desenvolupada o no, quan amb l'esplai haig de pujar muntanyes molt altes, ho passo molt malament i m'he arribat a marejar, però jo crec que aquesta ultima seria mes aviat por que fòbia!
Acabeu de gaudir del poc estiu que queda tripulants!