17 d’abril del 2016

Salve, Baetulo!


El passat 31 de març, els alumnes de segon de batxillerat vam tenir l’oportunitat de fer una visita que, per a molts, va ser especial: enguany l’última sortida del curs (amb permís de la bella Tàrraco) i, per tant, del batxillerat. L’objectiu d’aquesta: el Museu de Badalona, la Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí i vam poder gaudir d’una extensa visita guiada amb la Sara Martínez que ens va dur pels diversos espais amb els quals compta el museu... 

Per començar, vam fer una introducció a l’urbanisme bàsic d’una ciutat romana i vam comentar quins són els seus carrers principals i quines les construccions més emblemàtiques per tal de poder situar millor les posteriors explicacions. El vast recorregut ens va dur, al llarg de 3.400m d’espai museístic, per les termes de l’antiga Baetulo, conservades amb tots els seus espais des de la palestra fins al frigidari, passant per l’hipocaust i l’apoditeri, per diverses tabernae de tota mena, restes d’insulae, clavegueram... i com no, el decumanus maximus! A continuació, i després d’un audiovisual que ens va ajudar a situat encara més els espais dins la ciutat, la Sara ens va fer unes magnífiques explicacions sobre els nombrosos objectes que guarden en vitrines: ossos animals i humans, gerros, tombes, escultures, jocs, monedes, joies... Tot ens ajuda a fer-nos una idea de com era la vida quotidiana dels antics romans!

La següent parada en la nostra visita va ser la Casa dels Dofins. Situada no molt lluny de l’edifici central del museu, ens va permetre fer-nos una idea molt clara de com era una domus, una casa benestant romana. D’ella vam poder veure estances com el triclini, l’atri, el tablini, restes del peristil dedicat a la producció de vi...

I per últim el Jardí de Quint Licini, un important ciutadà de Baetulo de qui avui dia es conserva part del peristil de la seva luxosa domus, enganxada literalment a les muralles.

Una visita, sens subte, que a tots ens va agradar molt i que, a més, ens va servir per a repassar molts dels continguts de civilització que hem anat treballant a classe al llarg del curs, cosa que va amenitzar encara més la visita. Un gran record, en definitiva, que tots ens vam endur de Badalona cap a la nostra Bàrcino natal.

I per als qui ens vam quedar amb ganes de més... en breus arriba la Magna Celebratio!

Júlia Roig Ulayar
2n batxillerat humanístic


6 d’abril del 2016

Tàrraco: la nostra particular Ítaca

Promoció MMXVI AD [Fotografia: Mireia Boix]






















El passat 15 de març (de les idus de març, no te’n refiïs, oh, Cèsar!) els alumnes de 2n de Batxillerat ens vàrem endinsar en la nostra última gran travessia que tenia com a destí final Tàrraco.

El nostre punt de partida era l’estació de Passeig de Gràcia – Aragó. Allà ens vam trobar a les 7:30 i, tot i ser un dia plujós i haver matinat, la nostra il·lusió es mantenia intacta. Vam agafar el tren puntualíssims i, després d’una hora i quart de trajecte, ja estàvem a l’antiga Tàrraco romana. Després d’haver esmorzat, mentre observàvem les magnífiques vistes des del mirador del Mediterrani, el Jordi ens va explicar el recorregut que faríem durant la visita.

La nostra primera parada seria l’antiga Audiència, a la plaça del Pallol, per descobrir la grandiosa (i extraordinària!) maqueta de l’antiga ciutat romana. Allà, els nostres companys Isaac i Lucas ens varen fer cinc cèntims sobre la distribució dels edificis més importants tant intra com extra murs. Just al costat de la maqueta vam poder observar, pintat sobre una paret, un clam revolucionari dels republicans completament intacte.

Tot seguit, vam reseguir el camí fet fins a trobar-nos la majestuosa muralla dins l’anomenat Passeig Arqueològic. Tots vam quedar bocabadats davant la solidesa i l’alçada d’aquell monument arquitectònic. Va ser llavors quan l’Aldrin i la Júlia ens van comentar aspectes característics del que estàvem admirant. Al llarg del traçat que envoltava la muralla van anar desfilant diferents reproduccions de conegudes escultures, com l’August de Prima Porta, la Lloba Capitolina, o el segell original de la ciutat, entre altres, així com les tres torres que la coronen o una vista espectacular del Camp de Mart, teatre a l’aire lliure inclòs.

Deixat el passeig enrere i caminat un bon tram, vam arribar al MNAT (el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Allà vam deixar les nostres pertinences i vàrem entrar a l’auditori, on vam fer el visionat d’un curtmetratge molt emotiu sobre la fundació de la ciutat de Tàrraco. A continuació, vam recórrer racó a racó el museu per gaudir de les meravelloses obres d’art que s’hi trobaven: estàtues, mosaics, retrats, làpides, objectes domèstics i d’atuell... Després de l’intens recorregut pel museu vam decidir canviar de destí: la Torre del Pretori i les voltes del circ annexes al museu.

Ens acostàvem al final de la nostra visita patrimonial i vàrem arribar a l’amfiteatre. La pluja va impedir que ens apropessin tant i com haguéssim volgut però, tot i així, res ens va privar de les magnífiques vistes. El Ramon i la Maria ens van explicar la història de l’amfiteatre i les parts en què es dividia. Una de les singularitats de l’amfiteatre és l’existència d’una basílica paleocristiana del segle VI que presencià el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques.

Amb el pas dels minuts la pluja anava en augment, de manera que, a contracor, vam haver de tornar a Bàrcino abans del que estava previst. La imprevista hora de tornada va fer que volguéssim aprofitar tant cada instant a Tàrraco com si fos l’últim de les nostres vides.

I aquí, tripulants, posem punt i final a aquesta última meravellosa sortida, però punt i coma al nostre viatge a bord d’aquest vaixell. Hissem les veles cap a un nou port però aquest, el dels últims anys d’escola, no l'oblidarem mai perquè els records, les experiències viscudes i tots els coneixements adquirits sempre perduraran en nosaltres. Ara podem dir, després d’uns anys en aquest vaixell tan especial, que ha estat tot un plaer créixer intel·lectual i, sobretot, humanament, al vostre costat. I ara et parlem a tu directament, capità: no tenim paraules per agrair-te tots els valors humans que ens has transmès. Gràcies per ensenyar-nos coneixements sobre el món clàssic, però, sobretot, per transmetre’ns l’educació i fer-nos créixer com a persones. Plurimas gratias, magister! 

Mireia Boix
Alba Gracia
2n de batxillerat humanístic