30 de setembre de 2013

Tiquismiquis

Tira còmica d'Àlex Roca

Tornem a les nanolliçons etimològiques per no perdre el fil de la proposta que la Marta ens va fer a finals del curs passat. Avui parlarem de l'origen de l'expressió paremiològica ser un tiquismiquis, que de ben segur trobareu curiosa... 

Recordeu a què ens referim quan parlem d'una discussió bizantina? Algú podria pensar que els monjos medievals, tancats entre les quatre parets dels seus monestirs i amb el pensament acotat pels murs de la filosofia escolàstica, mantenien entre sí converses i disputes trivials, limitades a la vida quotidiana o a especular sobre qüestions poc rellevants. Sembla que en aquestes discussions es va fer habitual l'expressió tichi michi, "per a tu, per a mi" en llatí medieval, una variació de les formes en datiu dels pronoms personals clàssics tibi i mihi. I així és com a partir del segle XVII ja es registra l'ús d'aquesta paraula composta per referir-se a una persona primmirada, observadora en excés dels detalls o massa susceptible, o als escrúpols o objeccions per alguna cosa que no té importància. També la podem trobar escrita en les variants tiquis miquis o tiquis-miquis. El seu, plural, òbviament, és invariable. En aquest article d'opinió trobareu un exemple d'ús.

Us animeu a continuar vosaltres?


25 de setembre de 2013

A la recerca d'una llengua mare

"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits. 
Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due, trois/tres/tre, coeur/cor/cuore,... 
Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí. 
Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres
Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris." (Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996)





20 de setembre de 2013

Anem al cinema?

Us agrada el cinema? Avui us convido a una activitat pensada per treballar la llengua llatina des de la butaca d'una sala de projecció: trieu, esbrineu i digueu quin seria el títol en llatí d'aquesta selecció de 50 pel·lícules i sèries de televisió que, en alguns casos, ja formen part de la història del cinema i de la petita pantalla. En el vostre comentari, haureu d'associar la diapositiva numerada amb el títol corresponent en la nostra estimada llengua. Gaudete, spectatores!

    

15 de setembre de 2013

El retorn a la casa, un nou viatge?

El retorn d'Ulisses (1968), Giorgio de Chirico

Tornem a casa, una casa diferent, la llar que ens acull des de fa gairebé quatre anys. Us retrobo, us retrobeu, nous tripulants, un nou i bell viatge ens espera. Amb l'heroi Ulisses com a estel que ens inspira i ens guia, hissem novament les veles i salpem a la recerca d'una nova pàtria, que sempre és la mateixa: aprendre per ser millors. Deixeu-vos acompanyar pels versos del poeta Jordi Pàmias i la partença us serà més dolça. Benvinguts a bord i bon viatge!


Ulisses: el retorn a si mateix,

el tancament del cercle, el periple que acaba

a la casa natal. Feliç, pot dir:

-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.

Cova de Polifem, Circe, la fetillera,

els companys d’aventura, amb la barba grisenca,

Nausica, les sirenes temptadores:

tot jeu en un racó polsós de la memòria.

La sang ha corregut al casal. I Penèlope

l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa

i jo som el mateix. El viatge és somni…

Els altres són, només, escorrialles.


                               Narcís i l'altre, Edicions 62/Empúries, Bcn 2001



4 de setembre de 2013