7 de desembre del 2013

Déu del tro



Saluete omnibus!

El meu nom és Arnau i sóc alumne de Llatí de 4t d'ESO de l'escola Vedruna Gràcia de Barcelona. Com a incondicional de la música heavy, del hard rock i d'altres estils descendents de l'immortal rock (jo mateix toco la guitarra espanyola, l'elècrica i la bateria!), avui us vull presentar una cançó del grup nordamericà KISS amb clares referències de la mitologia clàssica: God of Thunder (Déu del tro)

KISS és una banda de hard rock fundada l'any 1973 a Nova York. El grup original era format per Gene Simmons (baix i veu), Paul Stanley (guitarra rítmica i veu principal), Ace Frehley (guitarra principal i veu) i Peter Criss (bateria i veu). Amb una estètica pròpia de l'horror gòtic o dels superherois de còmic Marvel, les seves posades en escena han estat un dels elements més singulars i identitaris de la història del rock: tones de maquillatge, vestits estrafolaris, sang, fum i pirotècnia a dojo. Cadascun dels seus membres van adoptar durant molts anys la personalitat d'un Dimoni (Simmons), del Noi dels Estels (Stanley), d'Heroi Espacial (Frehley) o de Gat (Criss). Els seus anys daurats embolcallen dues dècades: les dels 70 i 80, una carrera musical amb 45 discs d'or i més de 100 milions d'àlbums venuts.

God of Thunder forma part de l'àlbum Destroyer, que va sortir al mercat el març de 1976 i és considerat per la premsa especialitzada com un dels millors treballs de la banda. És una cançó potent, en part perquè és interpretada per la sinistra veu del dimoni Simmons, amb acords de guitarra, baix i bateria de ritme lent, com si fos una marxa militar, d'un to èpic més proper al hard rock, amb bons riffs i puntejats, coral i amb una lletra de clara inspiració mitològica que parla d'un ésser superior amb poders divins vinculats al rock'n roll. Per acabar-ho d'adobar, té uns efectes de so que inclouen explosions, repics de caixa acústica (gentilesa de Peter Criss), converses enregistrades de públic i uns crits de nen cap al final de la peça que posen els pèls de punta.

A banda de publicar la lletra en l'original anglès, us deixo la meva traducció al català (perdoneu les possibles errades) i l'enllaç a la que probablement sigui la millor (i mítica per als seus seguidors) versió de la cançó, un directe de la gira Live at the Budokan (a Tòquio, Japó), el 2 d'abril de 1977. El vídeo que encapçala l'entrada m'ha semblat adient al paisatge del déu protagonista.

M'agradaria, però, que ens centréssim en les referències clàssiques d'aquesta cançó. De quines divinitats parla? Pertanyen totes a la mitologia grecoromana o hi ha una barreja de cultures mitològiques? Qui és "Daughter of Aphrodite"? I els "demons" a què fa referència? Us agrada aquest tipus de música? Quina és la vostra?

Valete!

You've got something about you
You've got something I need
Daughter of Aphrodite
Hear my words and take heed
I was born on Olympus
To my father a son
I was raised by the demons
Trained to reign as the one
God of thunder and rock and roll

The spell you're under
Will slowly rob you of your virgin soul
I'm the lord of the wastelands
A modern day man of steel
I gather darkness to please me
And I command you to kneel
Before the
God of thunder and rock and roll
The spell you're under
Will slowly rob you of your virgin soul
I am the lord of the wastelands
A modern day man of steel
I gather darkness to please me
And I command thee to kneel
Before the
God of thunder and rock and roll
The spell you're under

Will slowly rob you of your virgin soul

Tens alguna cosa en tu
tens alguna cosa que necessito
Filla d'Afrodita
escolta les meves paraules i vés amb compte
Vaig néixer a l'Olimp
fill del meu Pare
vaig ser criat pels dimonis
instruït per a ser l'únic en regnar
Déu del tro i del Rock N’ Roll
l'encanteri sota el qual estàs
lentament et robarà la teva ànima virginal
Sóc el senyor de les terres aspres
un home d'acer dels nostres dies
aplego foscor per complaure’m
i t’ordeno agenollar-te
davant del
déu del tro i el Rock & Roll
L'encanteri sota el qual estàs
lentament robarà la teva ànima virginal
Sóc el senyor de les terres aspres
un home d'acer dels nostres dies
Aplego foscor per complaure’m
I t’ordeno agenollar-te
davant del
déu del Tro i el Rock & Roll
L'encanteri  sota el qual estàs
lentament robarà la teva ànima virginal

Arnau Virgili
4t ESO


17 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

L'enhorabona, Arnau. Veig que en la teva vocació musical has trobat també la petjada dels clàssics en forma de déus invocats, encara que faci por la veu del "dimoni" Simmons. Quan jo era jove era un seguidor incondicional dels KISS i per això em va fer molts il·lusió trobar-me un alumne que, malgrat el pas del temps, també ho sigui. I si m´ho permets, dedicaré aquesta teva entrada a un amic meu (també professor de Llatí, de Jesuïtes de Gràcia-SEK) que encara és un fan del grup. Albert Gabriel, va per tu!

Judit Millàn ha dit...

Salvete tripulants!

Felicitats per la teva entrada Arnau, és molt interessant veure com en una cançó estan representats alguns déus de la mitologia.
Jo crec que aquesta cançó parla sobre Zeus, el déu suprem de l’Olimp, i un dels seus atributs és el llamp, i per això diu déu del tro. El seu pare és Cronos (en grec, Κρόνος), i va tenir que lluitar contra ell amb el suport de la resta dels déus per poder ocupar el seu tron a l’Olimp. Penso que diu que va ser criat per els dimonis, perquè va ser l’únic fill que Cronos no es va menjar quan va sortir del ventre de Rea, ja que aquesta el va amagar, fins que es va fer gran i ajudat pels Ciclops va destronar al seu pare. També parlar d’Afrodita, deesa de l’amor, la bellesa i la fertilitat, Homer explica que és filla de Zeus i Dione i una llegenda diu que neix de l’escuma del mar quan es barreja amb els genitals d’Urà quan son tallats per Cronos en la Titanomàquia.

A mi personalment aquesta música no em desagrada, però no l’escolto mai, ja que estic acostumada a la música més actual i més tranquila.

Unknown ha dit...

Salvete!
Crec que l'Arnau ha fet molt bona feina en trobar aquesta cançó de KISS relacionada amb el llatí, m'agrada aquesta cançó del Déu del Tro i crec que és molt interessant.
Avete.

Arnau Virgili ha dit...

Salvete!
En primer lloc dono gràcies a en Jordi, professor de llatí per deixar-me publicar aquesta entrada
Aquesta canço parla del fill de Cronos, Zeus que va lluitar contre el seu pare per ocupar el tro de Déu de l'olimp dels seus atributs el llamp i el tro d'aquí surt el nom de Déu del tro.
Els "demons" fa referencia a ser els qui van ser els "mestres" introduint a la seva ment que tenia que destronar a cronos el seu pare.
Aquest tipus de música m'encanta

Borja Combas ha dit...

Salvete!!
Arnau has fet molt bona entrada, ja que a partir d’una cançó que parla sobre mitologia clàssica, has fet una tan bona entrada. També amb l’ajuda d’en Jordi. I aquesta entrada és molt interessant, perquè la cançó parla del món clàssic.

Dafne Serra ha dit...

Salvete omnes!

Primer de tot, felicitar a l'Arnau per la seva entrada tan treballada i que a l'acabar de llegir-la, m'ha resultat tant interessant. Penso que avui dia, encara que no ens donem compte; trobem una gran varietat de referències mitològiques. En aquest cas, les trobem dins d'una cançó forta i potent, tot s'ha de dir. Aquesta cançó, ens fa una l'ullet al món clàssic i ens parla sobre Zeus, el Dèu dels Cels i dels llamps, (el seu símbol) i que va derrocar a el seu pare, Cronos (el qual ja havia derrocat anteriorment a el seu pare Urà, fent que gobernés durant l'edat daurada).

Els demons, com bé ja ha dit l'Arnau i la mateixa cançó, són aquells qui van insrtruir a Zeus en la tasca en derrocar a el seu pare i per a reclamar el seu tro.

Penso que "Dèu del Tro" és una gran cançó, que al igual que el seu grup, calia ser mencionada una miqueta i que així la coneixi tothom una miqueta millor

Valete!

Júlia Roig ha dit...

Salvete omnes!
Primerament dirigir-me a l’Arnau, per dir-li que ha fet una molt bona feina amb aquesta entrada. Es nota que sap del tema i que realment li agrada. Em sembla molt bé que connectem les coses que més ens agraden amb el llatí, es una manera genial i interessant d’aprendre. Així que felicitats Arnau.
Parlem de Zeus (Ζεύς en grec), el Deu de l’Olimp. Pare de tots els deus i homes. El seu pare era Crono, qui al assabentar-se de que un fill seu ocuparia el seu lloc es va menjar a tots els seus fills només nàixer. Però Gea, la mare, va aconseguir enganyar a Crono: en comptes de donar-li el fill li va donar una pedra. Així Zeus es va salvar. Sent ja adult, va obligar al seu pare a vomitar la pedra i als seus germans. Junt amb ells, van batallar contra el seu pare i altres titants (titanomàquia). Finalment Zeus va guanyar i es va proclamar rei dels deus.
No és massa el meu estil de música, ja que jo prefereixo el pop, però em sembla una bona cançó, i es que per alguna cosa KISS ha arribat on ha arribat!

Vale tripulants del vaixell!

Mireia Boix ha dit...

Salve tripulants!
Felicitats a l’Arnau per l’entrada, és molt interessant i entretinguda! I quina gran cançó!
La veritat és que és una cançó amb referències mitològiques molt profundes i no n’és l’única! El nostre món està ple de cançons amb referències mitològiques com “Atlas” de Coldplay o “Carpe Diem” de Green Day.
Jo crec que aquesta cançó clarament es refereix a Zeus, el Déu del tro, tal com indica el títol. També parla d’Afrodita que és la deessa grega de la bellesa i de la reproducció i de la seva filla (Daughter of Aphrotide). A la vegada també pot ser que es refereix al Déu del tro que en la mitologia nòrdica i germànica és Thor. Llavors, aquí es faria una barreja de les cultures mitològiques grecoromanes amb la nòrdica i la germànica.
Tal com han dit els meus companys, “demons” es refereix als que van "entrenar" a Zeus per reclamar el seu tro per regnar.
Valete omnes!

Joana ha dit...


Salve tripulants!

He de reconèixer que jo no sóc gaire fan d'aquest estil de música, de fet prefereixo abans el pop, però aquesta cançó m'ha agradat. Sé que l'Arnau és molt fan, i per això no m'estranya que hagi fet aquesta entrada tant completa. Felicitats.

Aquesta cançó parla de Zeus, el déu del Tro, tal i com ens indica el seu títol. No l'esmenta, a diferència d'Afrodita, la deesa de l'amor, el matrimoni i la bellesa femenina ( filla de Zeus ). Aquest va derrotar el seu pare, Cronos. D'aquesta manera, va aconseguir ser el rei dels déus, el màxim governador.
Respecte a si hi ha barreja de cultures, jo crec que sí. A part de Zeus, també hi ha un déu del tro en la mitologia escandinava, Thor, i era el més venerat per les tribus germàniques. Per tant, a part de la cultura grecoromana, també hi trobem la germànica.
Demons es refereix als qui van convèncer Zeus de derrotar al seu pare, tal i com ja han comentat anteriorment els meus companys.

Valete!

Artur Torras ha dit...

Salvete omnes!

Felicito a l'Arnau per haver fet aquesta entrada tant interessant com és, que podem veure la mitologia grega fins i tot a les cançons.

La veritat es que a mi mai m'ha dit res el Rock però conec a l'Arnau des de fa molts anys i és el fan número u.

M'ha agradat molt l'entrada perquè es veu que quan a algú li agrada molt alguna cosa, se la curra.

Felicitats Arnau!

Valete!

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!

Primer de tot, m'agradaria felicitar a l'Arnau, per l'estupenda entrada molt ben treballada, es nota que es un gran seguidor del grup.

A la cançó podem observar que parla de diferents divinitats, como la filla d'Afrodita, els dimonis i el déu del tro (Zeus), però crec que s'hauria de destacar aquest últim. Zeus va arribar a ser el déu del tro, gràcies a una lluita, junt amb els seus germans i els dimonis, que va acabar guanyant.

Crec que la majoria de les divinitats pertanyen a la mitologia grecoromana tot i que, fent una mica de recerca, he trobat que també hi havia un altre déu del tro, Thor, que era molt venerat per les tribus germàniques.

Personalment no escolto aquest tipus de música, ja que a mi m'agraden més les cançons actuals, crec que es un molt bon tema per gaudir-lo.

Valete!

Joana Bassó ha dit...

Salvete!

Felicitats Arnau per presentar-nos la teva feina! Jo no sóc fan d’aquesta música però és molt bona idea. Jo escolto més aviat música catalana ( pop, rock...)

Una de les divinitats que parla és Zeus, déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, i el roure. L’altra divinitat que esmenta és Afrodita la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. Això la converteix en una divinitat molt antiga, però com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i de Dione.

Vale!!

Anònim ha dit...

Primer de tot felicitar a l’Arnau per aquesta bona entrada.
M’ha agradat que grans grups de música, com KISS i molts més, hagin fet cançons que estiguin relacionades amb la mitologia clàssica.
La cançó parla de, Zeus Déu del Tro, de com va néixer i dels poders que li van ser concedits. A més constantment fa una comparació amb la força poderosa que tenia Zeus com a Déu del tro amb el Rock N’ Roll i l’anomena Déu d’aquest gènere musical.
També parlant de cançons mitològiques he trobat una cançó, del grup de música anomenat ”El Mago de OZ” i la cançó es titula el “Caballo de Troya” i explica la conquesta de Troya, que els grecs no van poder conquerir Troya, però no van poder conquerir-la i van fer veure que marxaven, deixant un cavall fet de fusta. Per la nit els soldats que hi havien dins del cavall van sortir i van obrir les portes als demés exèrcits grecs que esperaven a la platja i així van poder conquerir Troya.

Lletra de la cançó (en versió original):

Caballo de Troya

Dicen que en Troya una vez
Una batalla empezo
Forjando asi su leyenda

Y que diez años paso
Sitiada por la ambicion
De poseer la ciudad

Al no poderla invadir
Los griegos fueron marchando
Pero antes de irse de alli
Un gran regalo quedo

Un griego les convencio
Que era el regalo de un dios
Y de que abrieran las puertas

Un gran caballo asomo
En su interior una trampa
Con piel de madera

En Troya todos creyeron
Que habian vencido
Pero la noche llego
Y el enemigo gano

Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjo
Caballo de Troya
Estan escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traicion

Caballo de Troya
Cabalga en la historia
El regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre
Leyenda forjo
Caballo de Troya
Estan escondidos
Dentro en su interior
Esperan la noche
Para la traicion uoooooooo!

http://www.youtube.com/watch?v=BEV9222jPvU

Ramon Vendrell ha dit...

Salvete tripulants!

Primer de tot felicitar al company Arnau per la fantàstica entrada i la feina feta.
En segon lloc m'agradaria dir que aquest estil de música no acaba de coincidir amb el meu,però tot i així crec que és una cançó bona i que l'he escoltada més d'una vegada.
Pel que fa a la lletra, em crida molt l'atenció el tema dels "demons" i quan diu "l'encanteri sota el qual estàs
lentament et robarà la teva ànima virginal". Tot plegat em porta a pensar en l'infern i en Satanàs quan parla de robar les ànimes.
A més, trobo encertat el nom de la cançó i com la tracten. Queda clar que parla del tro i no pas de l'amor per exemple.

Bona feina Arnau! Endavant!
Valete!

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!
M’agradaria felicitar a l’Arnau per la seva primera entrada que esta relacionada amb un tipus de música que li agrada i a mes a mes com aportació per tots els tripulant d’aquest vaixell i gent interessada. Gracies a això m’ha fet donar conta de que la mitologia esta encara avui en dia entre nosaltres com per exemple: en la música.
Aquesta cançó parla sobre com Zeus amb el seu poder del llamp relacionat directament amb el Rock and Roll derrota al seu pare Cronos i el fa vomitar al seus germans proclamant-se pare dels deus i homes.
Personalment no tinc un estils de la música preferit però aquesta cançó m’ha fet interessar-me per el hard rock.
Valete!

Pau Magrinyà ha dit...

Salvete omnes!
Primer de tot, m'agradaria felicitar a l'Arnau per la feina feta amb aquesta entrada. Segons la meva opinió, el fet més important d'aquesta entrada i de moltes altres més penjades en aquest blog és que podem veure com en molts àmbits de la societat actual encara està molt present la cultura clàssica. En aquest cas, el famós grup de heavy metal: KISS dedica una cançó a Zeus, déu del Tro. Tot i que aquest gènere de música no és dels meus preferits, crec que tothom que miri el vídeo pot dir que veure'ls tocar en directe és tot un espectacle digne de tenir en compte, ja sigui el seu vestuari, el maquillatge o les escenes en les quals vomiten sang.
Vale!

Isabel Sánchez ha dit...

Salvete omnes!

Que interessant aquesta entrada! Com una cançó ens pot dir tantes coses. Gran traducció feta especialment per l'Arnau! Crec que has realitzat un gran treball Arnau, molt bona feina per part teva, felicitats!

Valete.