24 de juny del 2013

Escrutini


Ahir al matí, fullejant el diari, em vaig topar tres vegades amb el mot escrutini. No sé ben bé perquè però la parauleta se'm va quedar gravada al cervell i no podia desempallegar-me del seu encís (no us ha passat mai?). 

Curiosa com sóc, he decidit cercar la seva etimologia i he trobat que el llatí scruta, -orum significava "roba vella", "trastos de segona mà", "coses trencades". Així, aquell qui buscava entre aquesta mena de material per trobar-hi alguna cosa de valor el que feia era scrutare. Com que, per a trobar alguna cosa valuosa enmig de piles de deixalles, cal parar molta atenció, amb el temps, el verb va passar a tenir el significat d'"examinar amb cura". És d'aquest darrer significat, doncs, que vénen les accepcions catalanes d'escrutar i d'escrutini, mots lligats amb la investigació a fons per a descobrir alguna cosa. El significat relacionat amb les votacions és més tardà.

I us faig una proposta, capità i tripulants del Vaixell: encetar una secció d'entrades on s'expliquin les etimologies grecollatines més o menys curioses de termes usats en diferents àmbits del món que ens envolta. Què us sembla?

Marta Simón


1 comentari:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Marta, per una entrada tan interessant i també per la proposta que, t'ho puc ben assegurar, no caurà en sac trencat. L'etimologia és fascinant i conèixer l'origen dels mots un camí segur per entendre'ls millor i aprendre un munt de coses útils. En nom meu i dels tripulants et desitgem que passis un molt bon estiu. CARPE AESTATEM!