30 de novembre del 2009

L´Atlàntida, mite o realitat?


Fa uns dies a classe comentàvem la geografia d´aquest petit però a la vegada gran país que és Grècia i va sorgir el tema de l’Atlàntida, el mític continent perdut que, segons se´ns relata, va ser engolit pel mar gairebé d’ un dia per l’altre. Per això m’agradaria aprofundir sobre aquest tema i parlar-vos d’ aquesta llegendària civilització.
Una de les possibles zones on podríem situar l’Atlàntida seria a l’arxipèlag de les Cíclades, situat al sud del Mar Egeu. Aquesta és una zona del continent que encara ara té una gran activitat sísmica i sembla ser que cap al 1650 aC va tenir lloc un gran cataclisme natural produït per un terratrèmol i un seguit d’ inundacions que van fer que la ciutat-illa quedés destruïda del tot sense deixar cap mena de rastre.
Des de fa segles s’ha buscat algun petit indici arqueològic que demostrés que l´Atlàntida realment havia existit, ja que simplement es podria tractar d´una de les moltes llegendes que componen l’extensa mitologia grega. Les úniques referències antigues que tenim d’aquesta civilització són les que va escriure Plató, gran filòsof grec que va viure entre el 427 aC i el 347 aC. En els seus diàlegs Timeu i Críties descriu la història que fins llavors s’havia transmès oralment generació rere generació. Segons Plató, Posidó tenia el seu imperi sobirà a l´illa de l´Atlàntida i afirma com un fet històric la seva existència i la situa geogràficament davant de les columnes d´Hèracles, és a dir, davant de l´estret de Gibraltar. Els atlants, segons la versió platònica, van intentar sotmetre Egipte i Grècia, però després de la victòria de la ciutat d´Atenes sobre aquests, l´illa va desaparèixer dins les aigües de l´oceà.
Segons el mite, l’ Atlàntida era una illa amb muntanyes al nord i grans planures al sud. Era un terra rica en primeres matèries i els seus habitants gaudien d’ un nivell tècnic i cultural molt elevat respecte a la resta de civilitzacions de l’època. Aquesta pròspera civilització, però, va ser castigada a causa de la seva supèrbia, ja que els atlants es van considerar superiors als propis déus olímpics i aquests els van enviar tot un seguit de tempestes i terratrèmols que, segons conta Plató, van engolir la ciutat durant un dia i una nit sencers. Diu el filòsof grec:

“Quan en el sorteig dels déus va tocar a Posidó l´illa de l´Atlàntida, la va poblar amb els seus descendents, nascuts d´una dona mortal en un lloc que descriuré a continuació. El centre de l´illa estava ocupat per una planície en direcció al mar, la qual, segons diuen, era la més bella i la més ferma de totes les planícies. Al bell mig d´aquesta planície hi havia una muntanya no gaire alta, que distava uns cinquanta estadis del mar [...] Posidó va aïllar aquesta muntanya enfonsant la terra i creant zones alternes de terra i d´aigua més grans i més petites. Hi havia en total dos anells de terra i tres de mar, disposats concèntricament, de manera que totes les parts dels anells es trobaven a la mateixa distància del centre de l´illa, perquè la muntanya fos inaccessible als homes.”

Plató, Críties, 113c-dQuè en penseu vosaltres, és l´Atlàntida un mite o va existir en realitat? Podríeu dir quin famós poeta català va prendre el nom d’ aquesta mítica ciutat com a títol d’una obra seva? Per què? Us deixo amb aquest interessant video del canal Història sobre els últims descobriments arqueològics relacionats amb la hipotètica localització del continent perdut.

Júlia Vallespir
1r Batxillerat

28 de novembre del 2009

De la Grècia clàssica als Pirineus

El proper dimecres, 2 de desembre, l´Associació de Veïns i Amics del Putxet ens ha convidat a una activitat cultural relacionada amb el món clàssic que pot ser molt interessant. A veure si us animeu i fem un grupet per anar´hi plegats. Obro la convocatòria també per a tots aquells que vulguin gaudir d´aquest passeig per terres greco-catalanes. A partir de dijous podem desar els nostres comentaris explicant què ens ha semblat.

De la Grècia clàssica als Pirineus: un itinerari mític i musical

* Conferència audiovisual: Carme Rusiñol, Dra. en Musicologia, Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Bellaterra i veïna del Putxet

* Interpretació musical: Georgina Rovira amenitzarà l´acte interpretant diversos fragments de música grega antiga. Instrument: flauta de bec

Dimecres, 2 de desembre de 2009, a les 19 hores
Espai Putxet, c/ Marmellà, 13 (Bus del barri, parada Marmellà-Hurtado)
Patrocinat per l´Ajuntament de Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi)

25 de novembre del 2009

In extremis vitae

Els alumnes de llatí de 4t han escrit un text personal prenent com a inspiració un dels llatinismes estudiats a classe. Aquí en teniu un petit tast amb la composició de la Clàudia que porta per títol In extremis vitae. Feliciter, Claudia discipula!

És Nadal. A través de la finestra contemplo un paisatge de solitud. No es veu ningú al carrer i aviat es farà fosc. La nit estendrà el seu vel negre, lentament, suaument, en silenci, com fa cada dia, i la neu seguirà caient emparada per la boira i la foscor. Aleshores el blanc i el negre es fondran en una sola cosa i el silenci esdevindrà encara més profund.
Fa fred, em preparo una tassa de te ben calenta i decideixo mirar fotografies. En una hi surts tu. Ja fa més de sis anys que vas marxar i segueixo enyorant-te. Recordo el dia que ens vas deixar, les llàgrimes em vessaven dels ulls que, plorosos, no eren sinó un testimoni més de tot el que vaig perdre aquell dia. Eres molt més que un germà per a mi, eres un amic, un més de la família, una persona admirable. No passa un dia que no pensi en tu. Sabies perfectament com arrencar-me un somriure, com alegrar-me qualsevol moment. Però diuen que res no dura per sempre ni que res mai no serà igual. He trobat a faltar tantes vegades les teves dolces paraules, el teu alè, aquell encant teu tan especial, la forma en què et cargolaves el bigoti...però ja tot són records, records que a poc a poc em van robant, records que lluiten per no ser oblidats, records que són vius testimonis d´aquella preciosa amistat, d´aquells moments plens de felicitat.
He fet el possible per complir allò que em vas demanar abans de marxar, aquell desig in extremis vitae que em va fer canviar el rumb de la meva vida, aquella petició que em va fer prendre un nou camí. He fet el possible per cuidar la Berta, la teva dona. Però ella ara està malalta i jo temo la seva mort. No em vull quedar sol i tinc por.

Clàudia Hurtado
4t ESO

23 de novembre del 2009

Meravelloses illes gregues

Després d´haver conegut algunes de les illes més importants de la mar Egea no em direu que aquestes imatges no conviden a perdre´s per aquests paradissos insulars. Quina meravella de paisatges! Míkonos, Santorí , Naxos , Delos , Paros , Sérifos ... una barreja de bellesa natural, mitologia, història i tradició mediterrània. Gaudiu-ne i somnieu!

21 de novembre del 2009

Publicitat i món clàssic I

Vivim en una societat on la publicitat, per a bé o per a mal, té una força inimaginable. Les imatges són molt poderoses (no tant com les paraules, encara que molts ho pensin) i una bona campanya publicitària pot arrossegar milions de persones a comprar i consumir el producte adequadament exposat a l´aparador. Premsa, televisió, ràdio, internet, mòbils, noves tecnologies.... són la plataforma perfecta per fer arribar arreu el cant de sirenes permanent de la publicitat. Sovint el món clàssic és una font d´inspiració per a publicistes i marques de reconegut prestigi i perquè en quedi constància anirem presentant al nostre bloc anuncis, fotografies, objectes comercials, noms d´establiments, etc, que facin referència a algun aspecte de la cultura grega o romana tot analitzant i comentant el seu contingut. Què us sembla? Jo avui dono el tret de sortida però vosaltres haureu d´anar cercant amb ulls clàssics quina presència hi ha del món que estudiem a classe en l´àmbit de la publicitat. Fins i tot podria convertir-se en un bon treball de recerca, qui sap!
Comencem amb un anunci d´una coneguda marca de refrescos protagonitzat per tres famoses "gladiadores" i un famós "emperador". De qui es tracta? Quin emblemàtic edifici serveix d´escenari (recordem aquí el fantàstic video dels companys de 4t)? Qui ens sabria explicar el significat de l´expressió llatina panem et circenses i quin escriptor antic n´és l´autor? Quina cançó versionen i quin grup va immortalitzar-la? Busqueu també informació sobre els gladiadors, els diferents tipus que hi havia, les armes que feien servir, etcetcetc. Com veieu, els referents clàssics ens envolten. Només cal descobrir-los!


19 de novembre del 2009

Llatinismes abreujats

A classe de llatí de 4t i de 1r (començarem d´aquí a uns dies amb els de 2n!) hem treballat algunes expressions llatines que provenen d´acrònims sovint inversemblants (recordeu cadàver?). En altres casos heu descobert el seu origen llatí malgrat pensar que era l´anglès la seva llengua original (am, pm, spa(m) o snob). Observeu atentament les següents abreviatures d´origen llatí, trieu-ne una i expliqueu què signifiquen, quin és el seu origen i quin és el context en què es poden utilitzar. Per il·lustrar-ho, escriviu una frase en català que contingui el vostre llatinisme.
Som-hi!

18 de novembre del 2009

Raptes mitològics

El rapte és una acció violenta (molt abundant en la mitologia grecoromana) que tradueix la necessitat i el desig humans de posseir allò que no hauria estat posseït mai d´una altra manera. Normalment la causa del rapte mitològic és l´amor prohibit o no correspost. A classe parlarem de diversos raptes, entre ells d´un molt conegut i de conseqüències terribles: l´esclat d´una gran guerra. Molts artistes han evocat en les seves obres episodis de la mitologia clàssica protagonitzats per déus o personatges llegendaris que fan ús de la força per aconseguir el que desitgen. Aquí en teniu unes mostres i vosaltres haureu d´esbrinar diverses qüestions relacionades amb aquestes històries immortalitzades també per les arts plàstiques. Trieu-ne una i expliqueu-nos de quin rapte es tracta, a quin mite o llegenda fa referència, quin és l´autor del quadre i a quin moviment artístic pertany, com el descriuríeu, etcetcetc.

14 de novembre del 2009

Dionís i el vaixell d´Odisseu

Ahir vam anar de celebració. I us he de dir que em va fer molt feliç veure reunits per primera vegada alumnes de clàssiques de l´escola de 4t de la ESO, 1r i 2n de batxillerat. Llàstima que no poguéssiu venir tots. No us amoïneu: repetirem l´experiència! Tots tenim un projecte comú que compartim, el nostre vaixell, i ahir Dionís ens va acompanyar des de l´Olimp amb un somriure de complicitat i alegria (no sé si us en vau adonar!). Gràcies per fer possible moments inoblidables com el que vam viure plegats. Vosaltres en sou els autèntics protagonistes.
Guardeu, mentrestant, aquestes diapositives a la vostra motxilla dels records i les vivències. Podeu deixar també el vostre comentari a l´entrada de dijous passat.


12 de novembre del 2009

Aperitiu d´un dinar ben especial

Divendres vinent celebrarem les 1.000 primeres visites al nostre bloc. I ho farem amb un àpat a la grega que espero sigui del vostre gust. Mentre esperem amb candeletes que arribi el gran dia, escolteu el programa de Catalunya Ràdio En guàrdia dedicat a l´alimentació a Grècia i Roma. Aprendreu un munt de coses sobre la cuina i la dieta dels clàssics. Expliqueu què és el que més us ha cridat l´atenció. A més, podeu enllaçar amb les receptes de cuina grega que trobareu a la web de Karakia. Prosit, discipuli et discipulae!

Edu3.cat





11 de novembre del 2009

Un passeig virtual per terres gregues

Navegant per aquests mars oberts de la xarxa he descobert a la galeria multimèdia de Chiron un flash del mapa de Grècia per poder visitar i reconèixer els racons més emblemàtics d´aquesta terra sagrada sense moure´ns de lloc. I ara que estem estudiant la geografia grega em penso que us anirà d´allò més bé. Quines ciutats, santuaris, illes o muntanyes us agradaria més visitar o ja heu visitat? Cliqueu i apreneu. Bon viatge!


Cliqueu aquí per veure el mapa ampliat.

10 de novembre del 2009

Una criatura realment esgarrifosa

Veient aquest quadre correm el perill de quedar-nos petrificats. Quina mirada més penetrant i esfereïdora, oi? De quin personatge de la mitologia es tracta? Com va ser castigat? Per què els antics li tenien pànic? Quin heroi va matar-lo? Com? Va tenir conseqüències la seva mort? Quin animal porta el seu nom i per què? Sabeu quin pintor va immortalitzar-lo en aquesta obra? Quin sentiment us provoca? Cerqueu les respostes i comenteu-les que així tots les podrem compartir. D´això se´n diu treball col·laboratiu!


8 de novembre del 2009

Un gos com nosaltres


Acaba de publicar-se un nou títol de l´editorial barcelonina Témenos edicions (col·lecció Argumenta). Es tracta de Un gos com nosaltres i el seu autor és el poeta i polític portuguès Manuel Alegre (Águeda, 1936). No me´n puc estar de comentar-vos-ho per diversos motius ben personals. El primer és que tinc la sort de ser-ne el co-editor juntament amb el meu amic i company d´escola Carles Cervelló. El segon és que la traductora d´aquest preciós text -traduït per primera vegada al català!- és l´Anna Cortils, amb qui vaig tenir la sort de compartir moltes hores de classe quan era alumna meva de llatí i de grec ara ja fa uns quants anyets (tempus fugit, Anna!). I el tercer motiu és la referència clàssica que evoca el gos protagonista d´aquesta història, un épagneul breton anomenat Kurika: ni més ni menys que la d´Argos, l´estimadíssim quisso d´Ulisses. El primer cop que vaig llegir la traducció de l´Anna, l´ombra d´Argos se´m va fer present de seguida. La felicitat del retrobament efímer amb el seu amo i una fidelitat que moltes persones no estan disposades a testimoniar culminen un dels passatges més tendres, emotius i memorables de l´Odissea homèrica. Argos-Kurika són un símbol: el de la llibertat i la lleialtat que es fonen en una sola presència. Hi ha un quart motiu perquè aquest llibre sigui especial per a mi: el gos que apareix a la portada es deia Ulker. Era també un éspagneul breton i jo vaig ser un dels seus companys de viatge quan tenia la vostra mateixa edat. Us deixo amb tres fragments: els dos primers són de Un gos com nosaltres. El tercer, els versos de l´Odissea traduïts pel mestre Carles Riba on s´explica el reconeixement entre Ulisses i el nostre estimat (i fidel) Argos.
Bona lectura!

De Un gos com nosaltres

(“Sé que corres per aquí, sento els teus passos algunes nits, quan m'oblido i tanco les portes comences a gratar a poc a poc, de vegades rondines, puc fins i tot jurar que t'he sentit udolar, a casa diuen que és el vent, jo sé que ets tu, els gossos també tornen. Sé molt bé que corres per aquí”.)

-Cap on anirà en Kurika quan es mori, va preguntar-me un dia la filla, després d´un dels atacs del gos.
-Cap on anem tots.
-Però cap on?
-Potser en Kurika ho sap. Jo no.

De l´Odissea

Mentre s´anaven els dos parlant així l´un a l´altre,
un gos que jeia aixecà la testa i les dues orelles,
Argos, que Ulisses mateix, el de cor pacient, acabava
de criar, sense haver-se´n gaudit, quan partí cap a Troia
la sagrada. I abans els joves solien endur-se´l
a les cabres ferestes i a córrer la llebre o el cèrvol ;
i ara jeia allí, negligit, en l´absència de l´amo,
sobre un gran munt de fems que a l´indret del portal li tiraven
de les mules i els bous, esperant que els homes d´Ulisses
els anessin duent al clos gran per l´adob de la terra :
allí s´estava ajaçat el gos Argos, tot ple de paparres.
Va reconèixer Ulisses en l´home aquell que venia,
i, bellugant la cua, acalà totes dues orelles :
ja no tingué la força per córrer cap al seu amo.
I ell, que ho veié, girà els ulls i va eixugar-se una llàgrima,
fàcilment amagant-la d´Eumeos ; i cuità a preguntar-li :
-És ben estrany, Eumeos, aquest gos enmig de la femta !
fa bonic, com a raça ; però no es veu gaire si era
molt corredor també, per damunt d´aquesta bellesa,
o si només era això, com els gossos taulers de les cases
de senyor, que els mantenen lluents només per la mostra.
I llavors, responent, Eumeos porquer, li digueres :
-Sí, és el gos de l´heroi que ha mort tan lluny de nosaltres !
Si el veiessis com era d´aspecte i de fets, quan Ulisses,
en partir cap a Troia, ens el va deixâ, et quedaries
esbalaït de la seva llestesa i la seva bravura.
Fera que ell aixequés, als recers de la selva pregona
ja no podia fugir, car ell l´encertava pel rastre.
I ara té tots els mals : el seu amo lluny de la pàtria
s´ha perdut i les dones, deixades, no en tenen cap cura.
Sí, perquè els servidors, quan ja no comanden els amos,
ja no volen fer més les feines que són de justícia ;
car la meitat del valor que té un home, Zeus que al lluny mira
la hi pren, quan s´abat sobre ell el dia de l´esclavatge.
Tal havent dit, entrà en el casal de bon habitar-hi
i anà de dret a la sala, amb l´aplec dels galants senyorívols.
I Argos, l´aferrà una parca de mort tenebrosa,
tot seguit d´haver vist Ulisses al cap de vint anys.

Homer, Odissea, XVII, 290-328
(Traducció de Carles Riba)

6 de novembre del 2009

Els antics i la mort

La setmana passada, amb motiu de la celebració de la Festa de Tots Sants, vam comentar a classe de Llatí algunes de les tradicions que tenien els antics romans quan morien els seus familiars o persones que estimaven. En la nostra societat la mort és sinònim de dolor, però no sempre ha estat així. Antigament, per exemple, després de vuit dies de dol durant els quals s´exterioritzava la pena per la pèrdua, els familiars i amics del difunt organitzaven una gran festa amb menjar, beguda i música perquè pensaven que la mort era llei de vida i, per tant, celebraven el que havia viscut en el decurs de la seva existència i li desitjaven sort en el seu viatge cap al regne d´Hades.
Després d´haver acomiadat el difunt amb un petó, començava el ritual: se li tancava els ulls repetint tres cops el seu nom en veu alta mentre les dones de la casa expressaven el dolor de la família amb crits i plors. Seguidament, rentaven el cos i el perfumaven amb bàlsams perquè no fes pudor. El vestien i l´exposaven a l´entrada de la casa o a l´atri perquè els amics i familiars poguessin dir-li l´últim adéu. També hi havia el costum de posar una moneda sota la llengua del difunt per tal de pagar el darrer viatge al barquer Caront, el qual s’encarregava de transportar la seva ànima amb la seva barca, creuant el riu Aqueront i la llacuna Estígia fins arribar a les portes dels inferns.
La cerimònia d´enterrament tenia lloc als cementiris, situats fora de la ciutat per motius de salut pública, on es procedia a la incineració. Encenien una pira funerària i després de cremar el fèretre amb les restes del difunt els parents apagaven les brases amb vi i mel, perfumaven els ossos calcinats amb ungüents i els reunien amb les cendres en una urna funerària que finalment era dipositada en un columbari o nínxol en forma de niu de colom.

En aquest quadre de temàtica mitològica es representa el moment en què es plora la mort d´un dels herois que va intervenir a la Guerra de Troia, el qual segons algunes versions es deia que era cosí d’Aquil·les. A més, podeu seguir la història narrada en italià, la llengua romànica per excel·lència. Podeu descriure l´escena, dir de qui es tracta i quin va ser el seu final? Us animeu a buscar informació sobre l´heroi que li va donar mort?



Per acabar, us deixo amb aquest magnífic visual sobre la vida d´ultratomba a l´antiga Roma. Aprendreu un munt de coses!

Esther Soria
1r Batxillerat

4 de novembre del 2009

A propòsit d´Odisseu

L´Anna va començar la publicació d´entrades d´alumnes el passat 29 d´octubre amb un article ben interessant sobre el perquè de la tradició de llençar monedes a determinades fonts públiques. Avui en Jordi s´ha engrescat (i ens engresca) amb una entrada a propòsit del nostre heroi preferit: Odisseu. Que no pari!
Odisseu (en grec Ὀδυσσεύς, Vlixes en llatí) és un dels herois llegendaris més importants de la mitologia i la literatura clàssiques, un dels protagonistes de la Ilíada i personatge central de l´Odissea, els dos poemes èpics atribuïts a Homer ( Ὁ μή ὀρῶν, "el poeta cec" segons alguns). Era rei d´Ítaca, una de les illes jòniques, situada davant la costa occidental de l´Hèl·lada. A l´Odissea és fill de Laertes i Anticlea o en relats posteriors de Sísif i Anticlea. Espòs de Penèlope i pare de Telèmac, que van patir el que no està escrit esperant el seu retorn durant vint interminables anys: deu els havia passat lluitant a la guerra de Troia i els altres deu intentant arribar a Ítaca a través d´un viatge ple d´entrabancs, obstacles i males jugades per part d´algun que altre déu. Tota una odissea!
Diuen que, nascut al mont Nèrit d´Ítaca, la pluja hauria sorprès la seva mare en el camí, i que aquesta llegenda fou escampada per explicar el seu nom, tot relacionant-lo amb l´expressió grega κατά τὴν ὁδόν ὕσε ὁ Ζεύς (Zeus va ploure sobre el camí). L´Odissea comença un cop acabada la guerra de Troia: Odisseu vol tornar a la seva pàtria amb els seus homes però el viatge no li resulta gens fàcil. Després d´enemistar-se amb el déu dels mars Posidó i passar les primeres proves, finalment els vents desvien la seva embarcació i la dirigeixen cap al país dels Ciclops, gegants d´un sol ull. Polifem, fill de Posidó, els tanca en la seva cova però gràcies a l´enginy de l´astut Ulisses aconsegueixen escapar. Odisseu i els seus homes arriben a l´illa d´Èol, déu dels vents, que els ajuda a tornar a casa. Però (maleït destí!) els companys del d´Ítaca obren els sacs de vent que els havien de conduir a la dolça llar i s´allunyen de l´illa. Arriben errants a una altra illa, la d´Ea, al palau de la maga Circe. I allà són víctimes dels seus encanteris i transformats en porcs! Posteriorment Odisseu arriba a l´Hades, on parla amb l´endeví Tirèsies que li mostra el camí de tornada i l´adverteix dels perills que encara resten per viure....unes sirenes que canten meravellosament o dos monstres marins, Escil·la i Caribdis, que intentaran cruspir-se´ls. Una tempesta empeny la nau cap a l´illa d´Ogígia on viu Calipso, la nimfa del mar, que s´enamorarà perdudament del nostre heroi i li oferirà la immortalitat. Passats uns anys, Odisseu (que aconsegueix no oblidar qui és) es reembarca, però una tempesta l´envia a l´illa dels feacis. Allà, Nausicaa i el seu pare Alcínous li regalen la seva hospitalitat i l´ajuden a retornar a Ítaca. Finalment, arribat a casa sota l´aparença d´un pidolaire i la protecció de la seva mentora Atena, recupera el seu palau i mata els pretendents que, durant la seva absència, pretenien casar-se amb la reina Penèlope. I ho fa amb l´ajuda del seu fill Telèmac i els servents més fidels que l´han reconegut. Final feliç.
Aquí us deixo un enllaç on podeu trobar més informació.

Jordi Sedeño
1r Batxillerat

2 de novembre del 2009

Llàgrimes d´Eros

Amb aquest suggerent títol es va inaugurar el passat 20 d´octubre una doble exposició al Museu Thyssen-Bornemisza y la Fundación Caja Madrid que viatja a través de l´art a la recerca del costat fosc de l´erotisme i del desig sexual. És una de les grans exposicions de la temporada i pren el títol de l´últim llibre publicat en vida per l´escriptor francès George Bataille al voltant de la relació sempre complicada entre la parella mitològica d´Eros (la pulsió sexual) i Tànatos (l´instint de mort). La mostra combina art clàssic i contemporani, pintures, escultures, fotografies i videos que trenen un encisador recorregut pels mites d´Eros i la seva pervivència fins als nostres dies a través de diverses èpoques i mitjans artístics. Simbologia i iconografia mitològica es fonen en un tot fascinant: de les llàgrimes al naixement de Venus, de les onades i l´escuma del mar a les temptacions del voyeur (Lot i Acteó), de la cabellera a les dolces i "perilloses" nimfes i sirenes, de la serp a l´amor homoeròtic entre Apol·lo i Jacint. De Selene a un David Beckham transformat en bell Endimió. Com veieu, tot està en la mitologia i en l´art clàssics. Només necessitem una mirada renovada, procurar veure el món amb ulls clàssics. Si us perdeu per Madrid abans del 31 de gener, no dubteu en anar-la a veure. De ben segur que en sortireu enamorats. Per cert, hem parlat d´Acteó, de nimfes i sirenes, d´Apol·lo i Jacint, de Selene i Endimió...qui ens pot explicar aquestes belles històries? Recordeu, escriure bé és un dels miralls de l´ànima.