28 de novembre de 2016

És en William Hundert un pigmalió educatiu?


Llegiu aquesta entrada a propòsit del mite de Pigmalió i reflexioneu sobre la relació que s'estableix entre el professor Hundert i en Sedwidge Bell. Podem afirmar que s'hi reconeix l'efecte Pigmalió? Quins altres termes hi ha adscrits a aquest personatge? Llegiu també aquest interessantíssim article d'Antoni Janer i cerqueu altres referents del mite en el món del cinema, la literatura o altres àmbits artístics.


13 de novembre de 2016

Un llatinisme, una imatge

He recuperat del calaix del temps un treball que ja fa uns quants cursos uns companys de 4t i avui integrats plenament en diferents àmbits professionals (l'un és mestre, l'altre periodista i un tercer gestor i promotor d'activitats vinculades a l'oci) van fer a partir d'una sèrie de llatinismes proposats a classe. Tempus fugit! Ara que comencem a navegar per aquests mars de les clàssiques, convé, mariners primerencs, que en conegueu alguns. En Guillem, en Cesc i en Martí us conviden a que trobeu el significat d´aquestes expressions que encara ara tenen un ús molt habitual en la llengua i que ens el feu saber a través dels vostres comentaris. Primerament, expliqueu què és un llatinisme. Jo us proposo que en cerqueu altres i que plegats enriquim de coneixements la nostra travessa. Bona recerca!


6 de novembre de 2016

Munera Gladiatoria a En guàrdia!



"Solien ser reclutats entre presoners de guerra i criminals que confiaven rebre l'indult de l'emperador per la seva destresa en la lluita. Tot i així, també hi havia ciutadans lliures, homes i dones, que escollien fer carrera com a gladiadors. Alguns, com Hermes, Espícul o Espàrtac, fins i tot van esdevenir herois populars. El professor d'Història Antiga de la UAB Jordi Cortadella ens trasllada a la sorra dels combats de gladiadors, tradició d'origen etrusc que els romans van adaptar per convertir-la en l'espectacle de masses més important, tant en l'època republicana com en l'imperial."

Escolteu l'àudio d'un nou i apassionant programa del programa En guàrdia!, conduït pel periodista Enric Calpena. Deixeu les vostres impressions tot explicant què us ha interessat més o què us ha sorprès... Avete, nautae, magister vos salutat!







1 de novembre de 2016

El barquer de l'inframón al videojoc God of War

Mural de Caront, al Santuari de Persèfone a God of War III
‘Nosaltres tenim un destí comú, Kratos, i els déus mai ens deslliuraran de la nostra tortura’ (Caront a Kratos, en el videojoc God Of War)

En la mitologia grega hi ha dues condicions de vida: la dels mortals (la nostra i la dels herois) i la dels immortals (la dels déus). Tal i com expressa el terme, aquests últims no poden morir i, per tant, no accedeixen al món dels morts. Però els que tenen la condició de mortals, cursen un viatge a la terra governada per Hades: l’Inframón. Però, com s’hi arriba?

Caront (Χάρων) és el barquer d’Hades, encarregat de transportar les ànimes dels difunts a través del riu Aqueront. Fill d’Èreb i de Nix, se’l representa com un vell alt i d’aspecte cadavèric, amb una llarga barba canosa, foc als ulls, vestit amb parracs, i portant un rem a la mà, encara que eren les ànimes transportades les qui remaven sota les seves ordres. Se’l menciona per primera vegada cap al 500 a.C.

Caront cobrava un tribut pel viatge, per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua, habitualment un òbol. Qui no portés moneda, era condemnat a vagarejar cent anys per la riba del riu Aqueront fins que el barquer accedia a dur-lo de franc. Tot i que a aquest no li era permès transportar els vius, alguns herois, com Hèracles, Eneas, Ulisses o Orfeu, van accedir a l’Inframón sense haver mort. Per aquest motiu, dicitur, Caront va ser encadenat durant un any. 

El barquer dels inferns clàssics és un dels múltiples personatges que apareixen a l'exitosa sèrie de videojocs God of War, el principal argument de la qual pren com a protagonista el semidéu i guerrer espartà Kratos i de com aquest muta la seva condició mortal a divina i esdevé déu de la guerra després de matar Ares. Compleix les díficils missions encarregades pels olímpics fins al punt de fer-se un lloc entre ells. Malgrat aquest honor, Kratos caurà en desgràcia, i per això s'haurà d'enfrontar no només al poder dels immortals sinó també a criatures bestials i devastadores com el Minotaure o l'hidra de Lerna. Enguany apareixerà un nou títol, després que l'heroi espartà hagi acabat amb la vida del propi pare dels déus, Zeus apleganúvols...



Per cert, sabeu d'alguna altra referència mitològica en el món dels vídeojocs? Per què cadascun dels herois esmentats en aquesta entrada va poder accedir al món dels morts?

Dani Gil
1r batxillerat humanístic



22 d’octubre de 2016

El Jurament Hipocràtic a la Facultat de Farmàcia!

Aquesta setmana, la Universitat de Barcelona ha celebrat l’acte acadèmic de graduació i, per tant, del jurament hipocràtic dels estudiants de Farmàcia de la promoció 2011-2016. Aquest jurament el fan tots aquells que començaran a exercir professions relacionades amb la sanitat, com poden ser medicina o farmàcia. És un text de caràcter ètic sobre la pràctica de l’ofici de sanador.



El nom del jurament no és a l’atzar. Fa referència a Hipòcrates de Cos, metge grec del s. V aC. nascut en aquesta illa del Dodecanès i a qui la tradició considera pare de la medicina. Es diu que ell mateix o un dels seus deixebles va escriure el primer model de jurament hipocràtic, un recull de normes que havien de seguir tots els professionals de la medicina. A partir d’aquell model original, s’han anat fent actualitzacions al llarg de la història. Actualment, el jurament que es promet en la majoria de països és el de la Declaració de Ginebra de 1948, redactat per l’Associació Mèdica Mundial.

Aquí us deixo, però, el jurament hipocràtic clàssic llegit i promès pels graduats de Farmàcia de la UB que podeu escoltar en el vídeo (entre els minuts 36:30 i 38:45).

"Juro per Apol·lo, el metge, per Asclepi, per Higiea, per Panacea i per tots els déus i deesses, posant-los com a testimonis, que duré a terme aquest jurament i aquest document d'acord amb la meva capacitat i el meu parer.

consideraré el qui em va ensenyar aquest art com si fos el meu genitor, el faré partícip dels meus mitjans de vida, i compartiré amb ell els meus diners si els necessita;

tindré els seus fills com a germans meus i els ensenyaré aquest art, si és que el volen aprendre, gratuïtament i sense contractes;

compartiré els preceptes, la instrucció oral i tota la resta d'ensenyaments amb els meus fills i amb els fills de qui em va ensenyar, i amb els alumnes que hagin signat el contracte i hagin jurat la llei dels metges, i amb cap altre;

utilitzaré les prescripcions dietètiques en benefici dels malalts segons la meva capacitat i el meu parer, per apartar-los del mal i de la injustícia;

no donaré a ningú un fàrmac mortal, encara que m'ho demani, ni li aconsellaré aquesta solució;

igualment, no donaré a cap dona un pessari avortiu;

duré una vida pura i venerable;

no intervindré quirúrgicament ni tan sols els qui pateixen de pedres, sinó que deixaré el meu lloc als experts en aquestes pràctiques;

a totes les cases en les quals entraré, ho faré en benefici dels malalts i em mantindré apartat de tota injustícia voluntària i de tota corrupció, i especialment dels tractes amorosos amb els cossos de les dones i dels homes, tant lliures com esclaus;

mentre presti o no el meu servei, allò que escolti o vegi referit a la vida de les persones, i que no hagi de ser mai escampat públicament, ho callaré, considerant-ho un secret.

Si mantinc aquest jurament i no el trenco, que obtingui un bon renom per la meva vida i el meu art entre tots els homes i les dones per sempre. Però si el transgredeixo i juro en fals, que em passi just el contrari de tot això."
                                                                             [Traducció de Ma Àngels Fumadó]



Què en sabem d'Hipòcrates? Què us ha semblat aquest bell text deontològic? De quines qüestions ètiques relacionades amb la vida i la mort parla? 

A propòsit d'aquest solemne acte acadèmic, amb quin himne universitari acaba? Si cerqueu la lletra i la traduïu, sabreu quins savis consells ens dóna.

Jordi Rojas
estudiant de 3r curs del Grau d'Història a la UB i ex-tripulant del Vaixell


Quis deus est? (referències clàssiques més a prop del que ens pensem...)

Fotografia © Marta Orquín
Bonum diem, tripulants de l'Odisseu! Espero que aquest curs hagi començat d'allò més bé i que estigueu molt entusiasmats per conèixer dues llengües noves i dues cultures tan antigues i interessants com són la grega i la romana! Ad hocus proposo que feu una petita recerca respecte la imatge que podeu veure més amunt. Les qüestions que podeu esbrinar són aquestes:  Quin nom rep aquesta font? De qui es tracta?  Hi ha alguna relació entre el personatge i l'obra pública? Qui la va dissenyar? On està situada?

PD: Que la vostra curiositat us animi a buscar-ho i a respondre el més aviat possible! I si us ve de gust, podeu cercar més monuments d'aquest poderós personatge arreu.

Valete omnes!  

Marta Orquín
1r batxillerat social


9 d’octubre de 2016

Reflexionant sobre els mites

Aquí teniu una nova proposta de treball. Llegiu el document Scribd, observeu les imatges de la presentació i aneu pensant com lligar-ho tot. En parlarem a classe i debatrem el perquè de tot plegat. Què és un mite? per a què serveix? què en podem deduir? quina influència ha tingut el pensament mític en la història de la nostra cultura? per què va entrar en crisi? us agraden, els mites? per què? ...


                                   





No deixeu de veure aquest vídeo de la sèrie Mitos y leyendas. Us ajudarà a reflexionar.


8 d’octubre de 2016

Nuptiae romanae


Pridie Kalendas Iunias – XIV A.D.

       -Màrcia, ràpid, que fem tard!
                -Mater,... Quo...?
               -Filla meva! Quina pregunta és aquesta? Doncs al banquet de compromís!
     -Oh, per Mnemòsine! Tens tota la raó!
               -No cal que et recordi que demà, 1 de juny, et cases amb en Juli, oi?
         -No, mare, no. Apa, marxem que al final sí que farem tard.

Haig de comunicar a la meva filla que ja és de nit, que  ja és temps de lliurar totes les joguines i símbols de la infantesa als déus.

          “Oh, déus venerables! Aquí us faig a mans totes les meves joguines, jo, la Màrcia Calpúrnia,  ara que estic a punt d’encetar una nova etapa en la meva vida.  Ja no són per a mi.”
   
    Estic nerviosa, vull que arribi demà, desitjo veure la meva filla vestida de casament, amb la túnica blanca i llisa i un vel de color taronja com aquell, el flammeum que jo mateixa vaig dur també les kalendes de juny de fa... tants anys!

                                      .................................................

Per fi arriba el dia, ja està vestida, s’acaba de posar el vel taronja i jo l’he ajudada amb el nus del cinturó; però, realment, està molt ben acompanyada per la padrina de noces, la pronuba Gaia...
Ha arribat el gran moment. Hem de consultar els auspicis i signar el contracte matrimonial davant de deu testimonis. A continuació, la Gaia unirà les mans de la parella i la resta resarem a la deessa Juno; per finalitzar la cerimònia, el meu espós sacrificarà una cabra al déu Júpiter. Tant de bo els fruits d’aquesta unió neixin sans...

Els records del meu dia són tan clars com la llum d’aquest que ara vivim amb emoció, petita Màrcia...
                                       ..................................................

D’ara endavant tot és una gran festa. Ens dirigim cap al gran banquet que en Publi, el meu marit ha fet preparar. Gaudim del moment i ens plau veure’ns envoltats pels amics; però començo a sentir temor, inquietud perquè la meva filla se m’abraça i en Juli, emulant el ritual ancestral del nostre poble, l’arrenca dels meus braços per commemorar l’antiga història. Em dol, no puc evitar la tristesa d’una mare, perquè sé que a partir d’ara ja no viurem sota el mateix sostre, ara ja pertany al seu espós i a la seva família. Malgrat saber que allà serà feliç, no deixa de ser la meva filla, i l’enyoraré.

Ha arribat l’hora de la partença, la Màrcia és escoltada per flautistes i portadors de torxes mentre s’encamina fins a la casa d’en Juli. Darrere de tots ells hi ha els pares i amics; i tres infants portant els símbols del treball femení: un fus, una filosa i una teia.

Tots plegats arribem a la casa d’en Juli; aleshores, ell agafa la Màrcia en braços i traspassa el llindar de la nova casa. La Gaia no s’ha separat ni un sol instant d’ella i ara li indica que s’assegui en el lectus genialis, situat enfront la porta. A continuació, guiem els esposos fins a la cambra nupcial. Finalment, es celebra un últim banquet a la nova casa i ara sí, la festa ja es dona per acabada.

Ha estat un dia magnífic, perdurarà en la memòria de la meva filla, i en la meva també, és clar. Ara ella és feliç amb en Juli, ho sé, però no puc deixar de pensar que jo he perdut un bocí de la meva vida. Sé, però, i d’això n’estic ben segura, que ella sabrà gaudir d’aquesta nova etapa que avui ha encetat com ho he fet jo al costat d’en Publi.



              

Kènia Sanz
2n batxillerat humanístic


4 d’octubre de 2016

Kahoot de l'alfabet grec!


Poseu-vos a prova clicant aquí! Què és la ludificació? amb quin altre nom es coneix? què n'opineu?



24 de setembre de 2016

Quae fabula est?


A quin mite fa referència aquest conjunt escultòric? On el podem visitar? Què hi diu a la inscripció epigràfica? Per què? Qui ens pot fer un recull d'imatges que tractin aquesta mateixa història per publicar una presentació ben atractiva?

Sapere audete!